Tremolor a la cimera de partits pro-Estatut
Ahir sentia que tant en Mas com en Puigcercós havien abandonat la cimera que va convocar en Montilla amb els partits que van donar suport a l’Estatut. Pel que apunta, en Mas havia animat al tripartit que adoptés una posició unitària com a Govern, cosa que no van fer. Més enllà d’això, poca més informació he recollit d’aquest fet.
No obstant, el que sí que m’ha tristament sorprès ha estat el rebuig per part de Montilla, que en Duran Lleida va fer. Una proposta que concretava portar la declaració institucional del President de la Generalitat al Congrés dels Diputats. Què major reconeixement cap a la Presidència de la Generalitat que acceptar ipso facto la declaració emesa pel President del nostre País? Cap. I aquí és on va arribar l’actitud incomprensible de Montilla, carregant primerament contra CiU, i després advertint que no entraria en aquest parany. Quin parany? Plantar cara a Madrid en pro dels interessos de Catalunya? Això és caure en un parany??
És evident que a Montilla encara enyora la seva etapa de ministre del govern de l’Estat, i mentre encara tingui en ment Madrid i no Barcelona, no farem res amb un lideratge tan escurçat com el que ens està mostrant.
(Visited 66 time, 1 visit today)
Aquí es veu la coherència de cada partit en el tema de l'Estatut. Els que mai han donat suport, els que sempre han donat suport encara que no tot els agradés i els que posen les ideologies i les cadires per davant de tot i un "ara si, ara no" de conveniència. L'Estatut és més que un text, és un existir i un sentir, és un d'aquells temes en el que a tots ens afecta per tant
La debilitat i els dubtes no només redueixen la seva importància i el seu contingut, sinó que deslegitimen l'autoritat moral de la ratificació del text per via de referèndum del poble català i per l'aprovació de la corona com a institució sancionadora de la llei a l'Estat.<br /><br />Trista situació, senzillament.
Considerablement.<br />Bon estiu