Síria i les responsabilitats polítiques de la UE

Fa uns dies estava escoltant algunes de les aberracions que estan passant a Síria i decididament vaig pensar que calia actuar d’alguna manera, que quedar-me creuat de braços segur que no ajudaria gaire. Així que el primer que se’m va passar pel cap va ser escriure als principals eurodiputats espanyols per demanar-los explicacions sobre quin tipus d’accions i mesures polítiques estan duent a terme respecte a aquesta situació.

Com que em sembla que aquest tema està per sobre de qualsevol simpatia política, vaig decidir escriure a les diverses famílies polítiques representades pels electes europeus espanyols. Així que el meu correu electrònic va arribar a Esteban González Pons (PP), Elena Valenciano (PSOE), Javier Nart (Ciudadanos), Ramon Tremosa (Convergència), Francesc Gambús (Unió), Josep-Mª Terricabras (ERC), Marina Albiol (IU), Ernest Urtasun (ICV) i Izaskun Bilbao (PNV-EAJ). Estaven tots com a destinataris, per la qual cosa tenien clar que em dirigia a tots els grups.

El mail deia això:

Buenas tardes,
Vista la terrible situación humanitaria que está produciéndose en Siria y en las fronteras europeas, vista la inexistente voz y acción de esta vergonzosa Unión Europea en la que estamos viviendo, querría saber qué tipo de medidas y de acciones políticas están uds. y sus respectivos grupos políticos tomando para dar:
  1. Dar solución a esta humillante guerra de Siria
  2. Despertar el silencio de la dirección política de la Unión Europea
Agradeceré que tengan la amabilidad de poderme responder en mi calidad de ciudadano y contribuyente que soy.
Muchas gracias de antemano por su colaboración,
Roger Pons i Navacerrada
Em sembla que era clar i concís. Doncs bé, en menys de 24 hores, els equips de Marina Albiol primer i Josep-Mª Terricabras després, em van respondre amb els seus punts de vista. La cara de sorpresa va ser màxima al veure que passàven els dies i ningú més respirava. Vaig pensar si aquesta gent és conscient que ha d’estar al servei de la gent, o si no sap què és l’educació o la responsabilitat política de donar explicacions a la ciutadania sobre la seva gestió, fins que deu dies més tard em va arribar la resposta de González Pons, per cert, la més completa de totes.
Així que des d’aquí agraeixo a IU, ERC i PP haver-me contestat al correu, i lamentar el silenci de PSOE, Convergència, Unió, PNV i ICV, cosa que denota bastant poc interès en mostrar la voluntat de servei que ha de tenir qualsevol organització política.
Per últim, aprofito per animar tothom a escriure als nostres polítics per demanar explicacions, per traslladar-los la nostra opinió sobre la gestió pública que ens afecta, però sobretot, no ens quedem callats. Escriure un mail són 5 minuts, i si la gran majoria de ciutadans ho fessim més sovint, segur que la classe política es pensaria més la seva actitut davant la causa pública.
(Visited 150 time, 1 visit today)