La llibreta d’espiral
Després de gairebé un any de voluntariat, avui ha estat el primer dia que he tingut un petit contratemps al primer control del centre penitenciari.
Com cada dia, m’identifico ja fora del primer control, cosa poc freqüent perquè sempre és dins. Tot molt bé menys la llibreta d’espiral que duia. No li ha agradat a la funcionària i m’ha dit que l’espiral no podia entrar. De res ha servit que li digués (cosa certa per altra banda), que molts altres cops l’he entrada sense que ningú no em digués res. La seva solució era que la posés a la guixeta i que com a molt em podia donar uns folis.
Doncs per què perdre més temps si al final si no ho faig, no aconseguiré entrar… deixo la llibreta a la guixeta, passo el detector de metalls, dni de nou, i jo he reclamat la promesa de l’admirada funcionària: els folis que m’havia promès.
Potser caldria recordar a algú, que de poc serveix evitar entrar espirals de les llibretes, si després als passadissos exteriors del centre hi ha arbustos que són susceptibles de fer-ne un mal ús. Però el sentit comú de vegades és una cosa poc cotitzada en aquest tipus d’espais.
(Visited 202 time, 1 visit today)
