Entrevista concedida a Adrián Alamillo

 La trama de corrupción Gürtel, sale a la luz en el año 2007, posteriormente en el mes de noviembre del año 2011 el Partido Popular gana las elecciones generales arrasando en las urnas ¿Cuál es su lectura de este hecho a pesar de estar salpicado gravemente por la trama delictiva?

Malauradament la gent té molt assumit, massa diria jo, que tots els partits estan llindant amb casos de corrupció. Per tant, l’alternativa al PP també estava esquitxada de casos de corrupció. Caldria afegir també aquí que l’anterior govern estava molt desgastat i que el nou líder de l’oposició no generava les sinèrgies suficients atès que portava el desgast d’haver estat ministre a l’anterior govern. Per tant, “malo por malo”, els nous i no els que estaven. Així interpreto els resultats del PP.

No, ni en el cas Gürtel, ni en el cas Palau ni en cap altre dels casos de corrupció que han sortit a la llum. Malauradament, molts polítics tenen i han tingut interessos en aquests temes, però els grans mitjans de comunicació, que sovint tenen alts percentatges de subvenció per part dels diferents governs, tampoc han estat excessivament interessats en seguir “a fons” aquests temes. Reciprocitat d’interessos potser.

La mateixa opacitat que en la resta de casos de corrupció, d’espionatge (cas Método 3), etc. Però l’actual estructura política d’un sistema de partits, en dificulta la transparència. En el cas del PP i de la resta de partits, i a totes les institucions públiques.

Tens raó, això ha passat amb membres del PP, d’anteriors governs del PSOE i en altres governs autonòmics i locals. Però des de quan l’estat espanyol és un estat on els polítics dimiteixen davant dubtes de corrupció? No ho és. Aquí ningú plega, cosa que denota un sentit de la responsabilitat de servei públic inexistent davant l’interès general. El cas de l’exalcalde de Terrassa Manuel Bustos podria ser una excepció.

Podria ser una manera de dir-ho. Cal més fermesa contra els qui posin la ma a la caixa, sigui via tresoreries o via concessions irregulars, tractes de favor, etc. Però mentre la justícia no sigui l’independent que ha de ser, seguirem tenint la percepció que planteges a la teva pregunta.

Sento que he perdut la confiança d’alguns ciutadans, però també n’hi ha molts altres que em dónen suport per seguir intentant fer les coses d’una altra manera (cosa molt difícil dit sigui de pas). Quan algú em diu que tots els polítics són iguals els dic que no perquè no és veritat. Jo cada dia a les 7 del matí em llevo per anar a treballar, quan arribo a casa he de netejar la casa, vaig a comprar, sé el que val una T50/30 o un menú del bar. Fora d’Esplugues sóc un ciutadà de Catalunya més. Però a les meves estones lliures em dedico a intentar treballar per aquesta ciutat. M’he trobat i em trobo amb molts problemes per fer les coses d’una altra manera, però si es vol es pot. El que passa que fer les coses a consciència implica molts cops posar-te el teu partit en contra (perquè hi ha coses políticament incorrectes) i interessos contraposats, implica ser persistent en els canvis, implica feina i dedicació, implica ganes en definitiva, i això no sempre és el que hi ha en política (tot i que els polítics en campanya diguin el contrari). Conec altres regidors (de tots els partits) que també són gent honesta però que es troben en la mateixa situació que t’estic explicant. Quina és la conclusió? Que si és difícil fer canvis i ser honest i honrat en una ciutat de 50.000 habitants, a nivells superiors ja ni ho pensem. Hi ha d’haver una idea importantíssima: primer la teva ciutat i la gent que t’ha votat, i després els partits polítics. I mentre això no sigui la prioritat, seguirem patint mals en l’acció pública. I em dol ser tant sincer perquè molts cops et veus incapaç d’anar contra corrent del sistema, però és el que hi ha.

No crec que hagi quedat més tocat del que pot estar qualsevol altre partit només pels temes de corrupció pels motius que t’exposava a la primera pregunta. Estic convençut que en proporció li passarà més factura les mesures de Wert i Gallardón, que estrictament els casos de corrupció. Per tant, el PP segurament tornarà a guanyar. Ara bé, amb majoria simple.

Sí i no. La gent jove té idees renovades però també té vicis. Hi ha moltíssima gent jove que s’apunta a les joventuts dels partits polítics per fer carrera. I es dediquen a ocupar al llarg dels seus anys de militància, càrrecs, càrrecs i més càrrecs. A qualsevol joventut política podras comprovar el que et dic. Quan aquests perfils de joves accedeixen a l’administració o al partit mare, arriben ja educats, però en les sinèrgies de la política de partits i no en l’interès general que hauria d’haver. Per tant, gent jove sí, però llistes obertes igual o més important.

Que jo també estic desil·lusionat amb moltes de les decisions que es prenen a tots nivells (i que conec pel lloc on els ciutadans han volgut que estigués representant-los), i que cal canviar les coses a fons. Però no anar a votar és una decisió errònia perquè hi haurà altra gent que sí que votarà, i votarà pels partits viciats que tots coneixem. A més a més, moltes de les nostres famílies van morir perquè avui tu i jo puguem votar i tinguem aquest dret. La desafecció és una realitat per milers de persones, però hi ha una bona alternativa a votar una candidatura política que és el vót en blanc. No creus que si el 95% dels vóts escrutats fóssin en blanc, algú pararia de cop per veure què passa? El que passa que mentre tothom critiqui als partits polítics i els segueixi votant o no voti directament, poca cosa canviarà. Si no t’agrada cap partit polític no els vótis, però vóta en blanc per manifestar el teu rebuig no a la democràcia, sinó als partits polítics i als vicis i interessos que sovint amaguen. Però vóta d’una manera crítica i responsable. Sobretot perquè tindras més dret moral a l’hora de criticar el que no t’agrada, que si directament ni t’has preocupat de no participar.